Per acabar l'activitat, tots junts, llegirem un poema de Salvador Espriu
- Inici de càntic en el temple
- A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment.
- Homenatge a Salvat-Papasseit.
- Ara digueu: "La ginesta floreix,
- arreu als camps hi ha vermell de roselles.
- Amb nova falç comencem a segar
- el blat madur i, amb ell, les males herbes."
- Ah, joves llavis desclosos després
- de la foscor, si sabíeu com l'alba
- ens ha trigat, com és llarg d'esperar
- un alçament de llum en la tenebra!
- Però hem viscut per salvar-vos els mots,
- per retornar-vos el nom de cada cosa,
- perquè seguíssiu el recte camí
- d'accés al ple domini de la terra.
- Vàrem mirar ben al lluny del desert,
- davallàvem al fons del nostre somni.
- Cisternes seques esdevenen cims
- pujats per esglaons de lentes hores.
- Ara digueu: "Nosaltres escoltem
- les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
- Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
- per sempre més al servei d'aquest poble."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada