Els nostres primers poemes

Primers poemes del Col·lectiu Sang de Terra, recitats i musicats dia 13 d'agost a la Nit de poesia, “enllaçats per la poesia en català”:

La paraula, l'adequada paraula,

subtil i falaguera,

no ha de menester honorables ni prepotents,

ni jutges NI INGENTS MASSES DE GENT

ignorants o cultes,

que passin per les urnes.

La paraula, ella mateixa...

uns llavis, l'oïda, un somriure,

LA VOLUNTAT D'ENTENDREN'S...

i poca cosa més.

Jaume Rosselló Tomàs

Hem tastat la mar;

sal i olor de figa i sol.

Hem nedat dins baf

en calitja d'estiu consagrat.

Que ens agrada

escriure poemes en to greu.

I hem dormit en negra nit

i el sol es un intrús

que entra i ens clou la retina.

Cerc! Cerc els teus poemes...

                       Desesperadament

en index i en prestatges

i no els trob ni en paper aspre.

I ells juguen a ser déus

tancats dins d'un jardí

sembren, tallen, seguen!

Clouen boques

i no els castiguen...

Gabriel Noguera Vich

Terra de boques mortes.

No totes les ferides coagulen,

no tots els pensaments es comparteixen.

I a vegades,

són ells els que dissimulen

i ens fan creure que realment serveixen.

Plors d'una terra nodrida amb mentides

d'aquells que prometien a través de les seves solemnes paraules,

paraules dites per les seves boques farcides

d'idees estúpides...

pintades de verd.

No eren pocs els que sofrien,

no eren pocs els vestits de dol,

allò que quatre rates els llevaven

no els hi servia de consol.

Jaume Rosselló Salleras

Amos del Món,
Senyors de la Guerra,
Senyors de la Fam,
Miserables desgraciats,
Podrits infeliços.

Jo sé que la vostra ànima covarda
es corromp cada dia més
i que tot un incendi crema
en les vostres vísceres maleïdes!

Aquest vostre foc interior
que pugna per explotar-vos,
grotescos ninots que no heu après mai a viure,
emergirà sense avisar
qualsevol dia d’aquests,
fent-vos sofrir més
que el sofriment que heu portat al món
d’ençà que vau néixer.

Nosaltres, tots nosaltres, el Món sencer,
sabem que se us acosta l’hora terrible,
i el dia de l’explosió,
o millor dit, el dia després,
regnarà sobre la Terra una pau irreal i insospitada.


Andreu Arranz Morell