Manifest

MANIFEST DEL COL·LECTIU 
SANG DE TERRA

  
El col·lectiu SANG DE TERRA és una proposta oberta, viva i multi-disciplinar que vol reivindicar l'ús de la nostra llengua, la realitat de la nostra cultura com a fet diferencial no discriminatori, la continuïtat de la música en viu i l'art com a vehicle de sensacions i sentiments ancestrals i universals més enllà del mercantilisme mediàtic i interessat.

Nosaltres MANIFESTAM:

  • Que el fet de parlar, escriure, viure en català, la nostra llengua, no implica agressió ni inposició damunt cap altra de les llengües externes a la nostra terra. La voluntat d'entendre'ns és l'important, sempre amb respecte i assumint la riquesa del llenguatge.

  • Que la cultura és l'essència d'un poble, la manera de ser. No és una barrera ni una frontera que tanqui el pas o s'imposi damunt les altres. És allò que ens determina el passat, qui érem, el present, qui som i una porta oberta cap al futur, qui volem ser. Ja no hi ha espases, ni exèrcits; el poder dels doblers està per damunt. Sovint els poderosos han de comprar banderes, han de posar barreres a les fronteres i segrestar cultures.

  • Que deixarem que l'art ens visiti, que es passegi per les nostre vides i ens mostri el camí de la sensibilitat. Crear ens farà créixer per dins. Més enllà d'un ent mediàtic... serem sincerament nosaltres. Cal alliberar l'art dels mercaders, de les masses de gent sense criteri, del consum obscè i sense escrúpols.

  • Que creiem que la música és l'art de col·locar diferents sons al temps. De l'ancestral ritme imitant el bateg del cor, passant per la veu, la sonoritat més pura, i seguint per un immena gamma d'instruments presents a totes les cultures al llarg dels anys, fins a arribar a les noves tecnologies... el ventall és gran, les possibilitats infinites, ara bé, tot és una eina. El consum programat artificialment, les tècniques de mercat, l'ús i l'abús de la informàtica i dels formats enregistrats es contraposen amb l'art de la música. En essència, la música és un art i, com a tal, convé posar-hi les mans, la veu i el cor, i així la petjada que deixa cada so al temps queda dins la memòria de sensacions i sentiments del músic, de l'artista que tots duim a dins nosaltres.

Avui el nostre poble sagna, ens han ferit la llengua, ens han ferit la nostra cultura, ens volen tancar la boca. Però no callarem, ni deixarem que les nostres crosteres es curin soles. Lluitarem per la nostra identitat.